Al meu poble la nit de Sant Joan es costum anar a sopar a la platja, amb amics i familiars i no pot faltar la coca de tomata, els cargols i el meló d’Alger.
Nire herrian ohitura da San Joan gauean hondartzara joatea, lagunekin edo senideekin, eta tomate-opila, barraskiloak eta sandia ezinbestekoak dira.
També es costum fer una gran foguera, damunt de la sorra, amb trastos vells i a les dotze de la nit, banyar-se els peus a l’aigua de la Mediterrània, aquesta mar tan estimada i que ens du sons d´ indrets llunyans i de germanor amb altres pobles.
Halaber, su handi bat egin ohi dugu hondarraren gainean, traste zaharrak erabiliz, eta gaueko hamabietan oinak bustitzen ditugu Mediterraneo itsasoan, horrenbeste maite dugun itsasoan. Itsasoak urruneko tokietako soinuak ekartzen dizkigu, bai eta beste herriekin senidetzeko aukera eman ere.
L’idea de publicar aquesta recepta va nàixer d’una confusió, Teba ho sap, ella volia la recepta de la coca dolça i jo li parlava d´aquesta, de la coca de tomata per Sant Joan.
Nahasketa bat zela-eta otu zitzaidan errezeta hau egitea, Tebak ondo aski daki. Izan ere, San Joango opil gozoaren errezeta nahi zuen, eta nik errezeta honi buruz hitz egiten nion, San Joanetan egin ohi dugun tomate-opilari buruz, hain zuzen.
Açí es tradicional fer-la amb llevat de forner, però aquesta ho està amb masa mare, llevada amb primor i estima, perquè, amics meus, aquesta es la meva primera entrada a aquest blog, que també, com la Mediterrània, ens permet agermanar-nos, aquesta vegada, amb amics de les terres del nord.
Hemen, okinaren legamiarekin egiteko tradizioa dugu, baina errezeta honek ama-orea darama, maitasunez txantxartua. Izan ere, lagun maiteok, honako hau blogeko nire lehen sarrera da, eta Mediterraneoak egiten duen moduan, senidetzeko aukera ematen digu, oraingoan iparraldeko lurretako adiskideekin.
Massa
Orea
500 grs. de farina panificable RdS
500 gr. irin, ogia egiteko erabiltzen dena RdS
200 grs. d´agua
200 gr. ur
100 grs. d´oli d´oliva
100 gr. olio
100 grs. de massa mare, al 100% d´hidratació
100 gr. ama-ore, %100 hidratatuta
5 grs. de sal (1%)
5 gr. gatz (1%)
2kg. de tomàquet de pera que estiga ben madur
2kg. tomate udarekara, heldu-helduak
1 pebrot verd
piper berde bat
5 tallades de tonyina de sorra
gazitutako hegaluzearen 5 xerra
pinyons
pinaziak
2 ous durs
2 arrautzgogortuak
Mesclar la farina amb l´aigua i la massa mare, afegir la sal i l´oli. Amassar, i deixar llevar unes dos hores. Amassar de nou , estirar la massa damunt s´una safata de forn plana,deixar llevar de nou durant 45 min.
Nahastu irina, ura eta ama-orea. Bota gatza eta olioa. Oratu eta utzi txantxartzen bi ordu inguruan. Oratu berriz, eta tenkatu laberako erretilu lau baten gainean. Utzi berriz ere txantxartzen 45 minutuan.
Sofregiu la tonyina, prèviament dessalada, el pebrot vermell i la tomata pelada. Ha de reduir bastant, fins que quedi un caldo ben espès. Deixeu-la refredar. Agafeu el bol on reposa la tomata i amb una cullera agafeu el caldo que està al damunt i el poseu a la masa, que prèviament haureu punxat amb una forquilla. Açò es fa perquè la masa agafe color i un punt de sabor. Enfornar 15 min., calor dalt i baix, a 180º.
Gatzgabetu gazitutako hegaluzea eta arin frijitu, piper berdearekin eta zuritutako tomatearekin batera. Asko urritu behar du, salda lodi bat lortu arte. Utzi hozten. Zulatu orea sardexka batekin. Hartu tomatearen katilua, eta hartu goiko aldean dagoen salda eta igurtzi orearen gainean koilara baten bidez. Oreak kolorea eta zapore ukitu bat hartzeko egiten da. Jarri labean 15 minutuan, beroa goitik eta behetik piztuta duela 180ºtan.
En aquest punt la traieu del forn i poseu la resta de la tomata, ben coberta la base i tornar enfornar, aquesta vegada mitja hora, aneu controlant el color perquè no si us cremi.
Atera labetik eta jarri geratzen den tomatea orearen gainean. Estali orea ondo eta sartu berriz labean, oraingoan ordu erdian, eta kontrolatu kolorea, erre ez dadin.
S’adorna amb ou bullit rallat, tonyina amb oli i pinyons.
Jarri arrautza egosia, hegaluzea oliotan eta pinaziak, apaintzeko.
A gaudir
Eta gozatu!!!!!
irinaketaurunak.wordpress.com 
M’agrada molt la coca dolça de Sant Joan, pero aquesta l’hauré de provar. Quan parlava amb Roser és veritat que, ella parlava de la coca salada i jo de la dolça. A mi m’estranyava el tomàquet a la coca dolça i per això vaig preguntar: ¿Però és una coca dolça o salada?
I, aclarim els conceptes
Roser, enhorabona per aquesta coca tan bona, ¡¡¡¡m’encanta!!!! i està molt ben explicat tot. Té doble mèrit haberla fet amb massa mare. Felicitats
Aupa Roser,
Sant Joan egunerako prestatzen den “coca” izugarrri gustokoa dut, coca gozoa bereziki. Egia da Roserrekin “coca”-ri buzuz ari nintzenean ez genion elkarri ulertzen, bera “coca” gaziari buruz ari zelako eta ni, ordez, gozoaz. Horregaitik galdetu nion ea coca gozoa ala gazia zen eta, den-dena argitu zidan.
Roser, zorionak coca hau azaltzeko horren ondo eta argi. Izugarri dut gustokoa!!! Oso meritu haundia dauka masa madrearekin egin baituzu. Zorionak!!
Gràcies Teba; utilitzar massa mare ha estat un repte ja que per açí es sol fer amb farina de forner. La meva mare l´ha tastada i diu que està molt bona, que té un punt de sabor diferent. Anima´t a fer-la i ja diràs si t´agrada
Benvinguda Roser,
Kontutan izanda laster San Juan jaiak direla, hau baino sarrera aproposenik ez dago blogean estreinatzeko. Erreza dirudi eta kriston itxura du. Eguraldi ona datorrela dirudienez, aurten ere hondartzan ospatuko duzue ezta? Milesker.
Tenint en compte que aviat són les festes de San Joan, no en veig una entrada mes adequada que aquesta per estrenar-se en el blog. Sembla fàcil i té una pinta formidable. Com sembla que ve el bon temps, aquest any també ho celebréssiu a la platja, no? Mil gràcies
Zorionak. Felicitats
Petons
Esta coca no l’he tastada, només la dolça, però quan parlaves de la nit de Sant Joan m’han vingut un munt de records, dels anys que vaig passar per allà, i dels amics que vaig deixar quan vaig tornar a casa. M’ha agradat molt la teua entrada, tant la recepta com la explicació són la mediterrània 100%.
Ah, i benvinguda al blog!
Coca hau ez dut inoiz dastatu, gozoa bakarrik, baina San Juan gaua aipatu duzunean, han inguruan pasa nuen garaia etorri zait burura, baita etxera itzultzean han geratu zitzaizkidan lagunak ere. Asko gustatu zait zure sarrera, errezeta eta azalpena % 100 mediterraneokoak dira.
A, eta bide batez, ongietorri blogera!
Juantxo, Bixigu, moltes gràcies pels vostres comentaris, espere que la recepta us agrade i la gaudiu, com jo ho faré, la nit de Sant Joan.
Gràcies per la vostra acollida.
A ze itxura ona, saiatu beharko dugu! Gazitutako hegaluzea ez dut inoiz ikusi, enbotatutakoarekin moldatu beharko, kontatuko dizut. Muxuak,
Com no sé català he utilitzat un traductor, ho dic per si “canta” molt. Doncs això, que té molt bona pinta i provarem de veure. No he vist mai tonyina salada, usarem l’enbotado i et comptaré. Petons,
Benetan demasekoak zarete, orain katalanez ere. Ez da izango txarra ez, Mediterraneo inguruan horrelako afari merienda bat egitea.
Hurrengorarte eta on egin!
Azkenik koka errezeta bat! Primeran!
Mari, la tonyina de sorra la pots trobar a les tendes on venen el bacallà. Tens que posar-lo a remulla una estona, canviar-li l´aigua a sovint i després d´eixugar-lo molt bé, el pots possar en un pot amb oli. Açí es fa servir a l´esgarrat (esvalivada).
Nerea, Marilu, no entenc bé el que dieu, però aquesta nit celebrem Sant Joan i el solstici d´estiu, a la Mediterrànea, com no.
Ja l’he fet. M’ha sortit estupenda.
Aquí tens l’enllaç perquè li facis una ojeadita.
http://lachicadelasrecetas.blogspot.com/2010/07/coca-de-tomate-y-atun-coca-de-sant-joan.html
Petons
Nere postekin loturak: Coca de Molles «